Seguiment de petits mamífers comuns: SEMICE

El SEMICE és un projecte de monitoratge de les poblacions dels petits mamífers comuns (els insectívors i rosegadors més menuts, de menys de 150 g de pes) a gran escala i llarg termini, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Es tracta d’un projecte de “ciència ciutadana” sustentat en una xarxa d’estacions de control a càrrec de col·laboradors professionals i voluntaris. S’utilitza el trampeig en viu com a mètode de mostreig (parcel·les de 36 paranys en una malla de 6x6), realitzant dues prospeccions anuals (primavera-estiu, tardor), fet que permet establir les tendències interanuals en l’abundància tenint en compte l’estacionalitat pròpia de la demografia de les espècies.

És un projecte que s’inicià el 2008, amb 12 estacions situades dins els Parc Naturals de la Diputació de Barcelona i 8 més a Andorra, i ha anat creixent i estenent-se per la resta de Catalunya i a tot l’estat, fins a comptar actualment amb un registre històric de més de 150 estacions. Des del 2008 al 2020 s’han establert 41 estacions amb la metodologia SEMICE a la XPN. El nombre màxim d’estacions actives simultàniament a la XPN ha estat de 35 durant el 2020.

Vegeu la llista de col·laboradors


Tendències de les espècies

Una tendència representa un patró de canvi poblacional en el temps (positiu, negatiu, o neutre) que es pot relacionar amb les diverses alteracions (canvi climàtic, canvi d’usos del sòl, etc.) que pateixen els ecosistemes al llarg del temps. El càlcul de les tendències es realitza mitjançant el software TRIM, especialment adequat pel tipus de dades que s’obtenen en el seguiment de petits mamífers comuns.

Entre els diversos paràmetres calculats, la taxa de canvi poblacional ens indica el canvi que es produeix estacionalment (%) en les poblacions de petits mamífers comuns de la xarxa de parcs al llarg del període de seguiment (2008-2020). Les taxes positives demostren un creixement, i les negatives un decreixement. Únicament el talpó roig (Myodes glareolus) mostra un augment significatiu, mentre que el ratolí mediterrani (Mus spretus) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) mostra un descens significatiu, el mateix que el conjunt de captures. La biomassa, entesa com el pes mitjà de les comunitats de petits mamífers en un període determinat, també mostra un patró descendent en el temps.


Indicadors ecològics derivats del SEMICE

Els índex tèrmics específics (STI) indiquen el grau de termofília/mesofília de les diferents espècies de petits mamífers. Aquests índex es poden combinar en índex tèrmics comunitaris (CTI) per veure si existeixen patrons temporals, és a dir, esbrinar si les comunitats s’escalfen (incorporen més individus d’espècies termòfiles) o es refreden (incorporen més individus d’espècies mesòfiles).

Els índex tèrmics específics (STI) indiquen el grau de termofília/mesofília de les diferents espècies de petits mamífers. Així doncs, hem considerat espècies termòfil·les aquelles que superen la mitjana de temperatura de l’àrea de distribució espanyola de totes les espècies de petits mamífers presents a Catalunya. Per contra, considerem espècies mesòfil·les aquelles que no superen aquesta mitjana de temperatura. Per tant, tenim un grup termòfil amb tres espècies (M.spretus, C.russula, i A.sylvaticus), i un grup mesòfil amb quatre espècies (S.minutus, A.flavicollis, M.glareolus, i S.araneus).

Figura 2: Índex tèrmics específics (STI, en ºC) de les set espècies de petits mamífers comuns de la XPN. La línia vermella indica la temperatura mitjana per totes les espècies catalanes

És rellevant la tendència positiva amb relació al temps que mostra l´índex de les espècies de climes freds (r = 0,43, p = 0,01, n = 26, fig.3), i que també reflecteix les taxes de canvi positives que mostraven aquestes espècies per separat. Totes quatre espècies mesofil·les presenten coeficients de correlació positius amb el nombre de campanya (1 a 26), i especialment forta és la correlació de S.minutus (r = 0,60, p < 0,05, n = 26), menys forta la de M.glareolus (r = 0,36, p < 0,05, n = 26), i positives però no significatives les d’A.flavicollis (r = 0,11, p > 0,05, n = 26) i S.araneus (r = 0,06, p > 0,05, n = 26). En el cas de les espècies termòfil·les no s’observa cap tendència significativa (r = -0,26, p > 0,05, n = 26), desprès de l’espectacular recuperació que van experimentar M.spretus, i sobretot A.sylvaticus, durant els dos darrers anys. Aquestes tendències són contràries a les esperables en el marc del canvi climàtic, però són consistents amb la tendència a l’aforestació que s’observa en bona part dels parcs del sector nord de la XPN. Així doncs, les espècies termòfil·les són d’espais oberts i les mesòfil·les d’espais forestals (fig.4).

Figura 3: Tendència interanual dels índex mitjans combinats per les espècies termòfiles i mesofil•les a la XPN (2008-2020)

L’índex CTI també permet observar diferències comunitàries entre hàbitats amb estructures vegetals contrastades. Així doncs, els matollars tenen comunitats més termòfil•les que els boscos, amb una diferència mitjana de 0,61ºC. Aquest patró sembla consistent malgrat la comunitat vegetal, clima, o àrea geogràfica.

Figura 4: Índex tèrmics comunitaris (CTI) de les comunitats de petits mamífers comuns d’alguns espais naturals de la XPN en funció de l’estructura de l’hàbitat

Les espècies termòfiles tenen preferència pels espais oberts i les espècies mesòfil·les tenen preferència per espais forestals, almenys en l’àmbit mediterrani. Aquest patró és coherent tenint en compte que els ambients arbustius són més heliòfils, estan sotmesos a temperatures més altes, i es troben -en general- en sectors d’influència mediterrània. Els ambients forestals poden presentar humitats superiors i temperatures inferiors, permetent la presència d’espècies de climes més freds en entorn mediterrani.

L’anàlisi de la tendència temporal de la biomassa mitjana per parcel·la posa de manifest que les poblacions de petits mamífers s’han recuperat i han assolit els màxims des d’un període de mínims l’any 2016.

L’anàlisi de la tendència temporal de la biomassa mitjana per parcel·la posa de manifest que les poblacions de petits mamífers torna a davallar desprès d’haver-se recuperat i assolit els màxims del passat 2019. De fet, la biomassa mitjana primaveral per parcel·la ha davallat sis vegades durant el 2020, i encara més ho ha fet la biomassa a la tardor. També queda patent que la biomassa de petits mamífers és molt superior a la primavera que a la tardor. Aquesta tendència reflecteix la dinàmica poblacional de l’espècie dominant, el ratolí de bosc.

Figura 5: Tendència de la biomassa mitjana (grams) a les estacions DIBA-SEMICE en el període 2008-2020

L’estat de cadascun dels parcs

Amb dades des del 2008, i un històric de cinc estacions. Tres estacions actives actualment, totes fora de conveni, i subvencionades pel Parc de Collserola. Dues estacions a la franja de Can Balasc (una inclosa en el tancat del CREAF), per evitar els atacs als paranys per part del senglar. Les tres espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2008, i un històric de sis estacions. Amb cinc estacions actives actualment, dues en conveni, i tres portades per voluntaris. Dues espècies mostren un augment de les poblacions amb el temps: el talpó roig i la musaranya menuda. Les altres quatre espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2014, i un històric de 12 estacions. Amb 10 estacions actives actualment, dues en conveni, i vuit associades al Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de les Muntanyes Mediterrànies. El ratolí de bosc mostra un augment poblacional en el temps, fet que pot ser atribuïble a que la sèrie temporal és més curta que en altres parcs.

Amb dades des del 2008, i un històric de quatre estacions. Les quatre estacions estan actives actualment, dues en conveni, i dues portades per voluntaris. Les cinc espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2008, i un històric de dues estacions. Les dues estacions estan actives actualment, ambdues en conveni. Les quatre espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2018, i un històric de dues estacions. Les dues estacions estan actives actualment, ambdues en conveni. El talpó roig mostra un increment de les poblacions. Les altres espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2008, i un històric de cinc estacions. Tres estacions actives actualment, dues en conveni i l’altra portada per voluntaris. Les tres espècies capturades no mostren cap tendència temporal.

Amb dades des del 2019, i un històric de tres estacions. Dues estacions estan actives actualment, ambdues en conveni, per reubicació d’una estació que es trobava fora de l’EN.

Amb dades des del 2019, i un històric de tres estacions. Dues estacions estan actives actualment, ambdues en conveni, per reubicació d’una estació que es trobava fora de l’EN.